amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: de desembre 2008
http://amontblog.blogspot.com/2008_12_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 15 de desembre de 2008. Profecias autocumplidas o el Mensajero de las malas noticias. Suelen quejarse los periodistas, a veces no sin razón, de que se quiera matar el mensajero. Cuando trae malas noticias. Pero ¿qué ocurre cuando, en efecto, las malas noticias generan. Màrius Carol escribe hoy lunes en La Vanguardia. Un artículo - La prensa ante la crisis. El asunto no es baladí. Mientras por un lado los mismos presidentes Zapat...
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: Aquest bloc s'acaba i un altre en comença
http://amontblog.blogspot.com/2010/04/bloc-en-construccio.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 29 d’abril de 2010. Aquest bloc s'acaba i un altre en comença. Aquest bloc, « Sin prisas pero con pausas. Passa a millor vida. Després de intentar per tots els mitjans de desencallar-el o fer reviure els apunts en un altre bloc, no he trobat altre manera que començar de bell nou. Com sabeu, es va quedar encallat en l'apunt de « Vic. I no hi ha hagut manera de desencallar-el. Publica un comentari a l'entrada. El nou bloc Sense presses.
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: d’octubre 2009
http://amontblog.blogspot.com/2009_10_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 28 d’octubre de 2009. Si entrem aquí prendrem molt de mal, perquè a les hores jo tindria una resposta fàcil (.) tots els casos son diferents, però tots farien una mica de ferum. Pujol alerta del perill de remoure el finançament dels partits. Si lo sabía él, que "aquí prendrem tots mol de mal.". Y es que sabe más el diablo por viejo que por diablo. Etiquetes de comentaris: Catalunya. 22 d’octubre de 2009. Se me dirá que la indignació...
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: d’abril 2010
http://amontblog.blogspot.com/2010_04_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 29 d’abril de 2010. Aquest bloc s'acaba i un altre en comença. Aquest bloc, « Sin prisas pero con pausas. Passa a millor vida. Després de intentar per tots els mitjans de desencallar-el o fer reviure els apunts en un altre bloc, no he trobat altre manera que començar de bell nou. Com sabeu, es va quedar encallat en l'apunt de « Vic. I no hi ha hagut manera de desencallar-el. 27 d’abril de 2010. El llibret " Para comprender la crisis.
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: de gener 2010
http://amontblog.blogspot.com/2010_01_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 31 de gener de 2010. L'altre dia em deia l'Albert Esteruelas " Evo. 171;Brian, em pregunto a què et dediques. Es una manera prudent d'esquivar el tòpic «¿ets de ciències o de lletres? La pregunta em va rememorar el vell (però mai tancat) debat sobre les dues cultures. El debat el va encetar C. P. Snow. El 1959 amb una conferència que es va fer famosa: The two cultures. La qüestió que preocupava Snow. Sorprenia de que homes com.
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: de febrer 2010
http://amontblog.blogspot.com/2010_02_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 28 de febrer de 2010. El suicidi pot ser una elecció racional. Avui portava al cap parlar de l'escola. Al veure que ja ho ha fet en Jordi Marron. No m'ha semblat que fos bona idea insistir en el mateix tema (tot i que no te res a veure la idea que jo duia al magí amb la que ell ha desenvolupat) però el que (tot fent el repas dels blogrolls. Del marge) m'ha fet canviar de parer ha estat l'article que el filósof Julian Baggini. Però, ...
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: de novembre 2009
http://amontblog.blogspot.com/2009_11_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 30 de novembre de 2009. Uno de los comentaristas habituales del blog me dice que qué hago yo callado con la que está cayendo. Que conste que ya lo avisé, que lo mío no son las prisas sino las pausas. Pero nada, malo si hablas, peor si callas. Bueno, pues algo habrá que decir. Pero, ¿qué voy yo a decir que no esté ya dicho por gente más formada e informada? Después de que el acusica Arcadi Espada. Previa metida de pata. No es de sent...
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: de juny 2009
http://amontblog.blogspot.com/2009_06_01_archive.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 24 de juny de 2009. La Ley electoral y el velo de la ignorancia. Filósofo contemporáneo universalmente conocido por su Teoría de la Justicia. Les resultaría imposible saber qué condiciones del contrato les favorecerían y cuales les perjudicarían. Obviamente, no es que Rawls. Desconociera la imposibilidad práctica de tal situación; se trataba solo de una formulación teórica a partir de la cual desarrollar su teoría ética de la políti...
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: Rebobinant «Puttin' on the Ritz»
http://amontblog.blogspot.com/2010/04/rebobinant-puttin-on-ritz_20.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 20 d’abril de 2010. Rebobinant «Puttin on the Ritz. L'altre dia, per atzar, va aterrar al meu ordinador el gag « Mori el Borbó. Que es, al meu parer (ja se sap que sobre gustos no hi ha res escrit) un dels més reeixits de la gent del Polonia. I no sé ben be perquè (segurament perquè tenia poca feina i encara menys ganes de fer-la) vaig començar a estirar del fil. A la pel·lícula de Mel Brooks. 171; Little Frankenstein. El rebobinat ...
amontblog.blogspot.com
Sin prisas pero con pausas: No es un mon per a vells
http://amontblog.blogspot.com/2010/04/no-es-un-mon-per-vells_01.html
Sin prisas pero con pausas. Bloc "congelat". Veieu el nou Sense presses. 1 d’abril de 2010. No es un mon per a vells. Ahir, tot llegint l'article del Joan Barril. 171; Tots som de cartró. Toni, ja sé que m'agafaràs mania i quan em vegis em fotràs escales avall, però es que no sé que he fet amb la tele i ara em surten unes lletres que no sé que diuen. Tranquil·la, dona ara.- Nerviosa i atabalada no em deixa parlar. Què hi faig jo en aquest mon, pobra de mi? Dit en poques paraules i per no allargar-me: a a...
